EDUCACIÓ EXPANDIDA I COMUNITATS D’APRENENTATGE
Objectius
· Conèixer la significació de “l’educació
expandida” i la revisió del procés d’ensenyament-aprenentatge que es proposa.
· Conèixer les Comunitats d’Aprenentatge
Procediment
a) Lectura del document:
· Sáez, Cr. (2011). La
educación sale del aula. La
Vanguardia-
29-Gener-2011.
Respondre a les següents preguntes:
1.- Què és l’educació expandida?
L’educació expandida és l’adquisició de coneixements no
només dins de l’aula, sinó també, a qualsevol lloc i en qualsevol moment. L’alumne
deixa de tenir el paper d’observador passiu per ser el protagonista actiu:
crea, opina, comparteix coneixement, participa, es relaciona en ret i a la ret.
Per els defensors d’aquest tipus d’educació, l’aprenentatge
està a tot arreu i cada cop tenim més formes d’accedir a aquest coneixement. No
només es refereix a les noves tecnologies, sinó a que podem a prendre a través
de qualsevol persona, no només tenim els professors que exerceixen com a tal,
sinó qualsevol humà pot ser un professor que ens aporti alguna cosa nova que no
sabíem o que tingui ganes de compartir els seus coneixements i transmetre’ls a
la resta de la humanitat. També podem aprendre a partir de molts materials, no necessàriament
de llibres o ordinadors, sinó de la natura mateix o d’aparells diversos.
Segons Tíscar Lara, vicedegana de Cultura Digital de la escola
d’ Organització Industrial (EOI),“el concepte de educació expandida engloba las
noves formes de educació que incorporen i s’adapten als processos socials que
ha portat internet amb ell, como la nova cultura digital, que es basa en la organització
en ret, el treball en equip, el
Copyleft – llicencies que permeten que qualsevol usuari
utilitzi, modifiqui i redistribueixi un treball, sempre que es mantinguin
aquestes mateixes condicions de utilització i difusió–. Processos que fins ara quedaven
fora dels sistemes educatius convencionals”.
2.- Quin haurà de ser en un futur el paper del docent?
El paper dels mestres haurà de ser de guia, de mediador,
ja no serà ell qui decidirà què aprèn l’alumne, ni qui li ensenyarà la matèria,
sinó que ell proporcionarà les eines a l’alumne per que aquest pugui aprendre
sobre allò que li interessa. També haurà de saber indicar a l’alumne quina és
la millor forma per buscar allò que l’interessa i de on es pot refiar.
Segons Sofia Coca “Ja existeix el soft-ware que pot resoldre
totes les teves preguntes i és el Google. Els educadors hauran de tenir un
paper de mediació entre els coneixements i l’alumnat, ajudar als estudiants a
formular les preguntes adecuades, més que intentar resoldre quines són les respostes
correctes”
Els professors i les escoles seguiran sent essencials, simplement
hauran de reformular els valors que venim heretant des de fa 4.000 anys. “Els
professors ja no podran controlar el coneixement que adquireixen els nens, però
els hauran de donar eines per que puguin obtenir i analitzar informació de
forma intel·ligent, per així convertir-se en millors alumnes i membres de la
comunitat”, afegeix Pippa Buchnan, professora de laP2P University, de la
Fundació Mozilla.
3.- Què es proposa que es faci
l’aula?
Les classes en una aula deixaran de tenir un sentit estrictament
cognitiu, “des de el moment en que podem accedir al coneixement per vies molt
diferents, algunes inclús millor que la del professor; des del moment en que les
millors universitats del món pengen vídeos amb els seus cursos. L’aula té
sentit per una bona classe magistral, que sintetitza, identifica problemes, et
mostra punts de vista, te guia. Fins ara, el 95% de l’ensenyament es
basava en les classes; ara pot ser tindria més sentit que la docència es basés
en un 10% de classe i que la resta del tiemps servís per altres coses, com
establir relacions, desenvolupar projectes, aprendre a treballar cooperativament”,
opina Juan Freire, de la Universitat de A Coruña.
b)
Lectura del documents:
Secretaria
de polítiques educatives (2010). El
projecte de comunitats
d’aprenentatge
a Catalunya.
Generalitat de Catalunya: Departament
d’Ensenyament
Coll,
C. (2010). Enseñar y aprender en el mundo actual: desafios y
encruzijadas.
Pensamiento
Iberoamericano, 7,
47-66.
1.-
Explica breument què són les comunitats
d’aprenentatge,
els seus objectius i
metodologies,
i quin és el paper que poden jugar en les possibilitat de canviar
l’organització
i el funcionament dels sistemes educatius.
Les
Comunitats
d'Aprenentatge
són models de centres participatius oberts a la comunitat, es situen
dins l'escola inclusiva. És un projecte de transformació de centres
educatius que es basa en:
- L'aprenentatge dialògic: és el que resulta de les interaccions que produeix el diàleg igualitari, és a dir, un diàleg en el que diferents persones aportem arguments en condicions d’igualtat, per arribar al consens, partint de que volem entendres parlant des de pretensions de validesa. L’aplicació d'aquest aprenentatge, per tant, contribueix a la superació de: les jerarquies inhibidores del diàleg, les expectatives negatives, les resistències a la transformació, el fracàs escolar, la violència, la insolidaritat i les discriminacions racistes i sexistes.
- La participació de la comunitat per aconseguir un doble objectiu: l'èxit educatiu de tot l'alumnat i la millora de la convivència en els centres educatius.
Les
Comunitats d’Aprenentatge busquen la superació de les desigualtats
socials i educatives des de la transformació del centre i del
context social, en lloc d’adaptar l’ensenyament
a aquells grups culturals marginats o amb risc d’exclusió social.
Els
objectius de les Comunitats d'Aprenentatge, per aconseguir el doble
objectiu mencionat anteriorment, són:
1.
Aconseguir l’èxit
de resultats per a tothom,
millorant l’aprenentatge de tot l’alumnat, amb atenció especial
per als qui per raons de desigualtat tenen nivells molt elevats de
fracàs i abandonament escolar.
2.
Millorar
la convivència
a través de la prevenció dialògica dels conflictes.
3.
Garantir la participació,
corresponsabilització i implicació de tota la comunitat com
a base de transformació social, educativa i cultural d’un centre
educatiu i del seu entorn mitjançant el diàleg igualitari i una
educació participativa de la
comunitat.
4.
Impulsar
l’excel·lència i equitat,
amb un model de centre inclusor basat en la igualtat de
possibilitats, entesa com el donar més al qui més ho necessita a
fi de no excloure ningú.
5.
Potenciar
el diàleg igualitari
entre tots els agents educatius com a valor de millora educativa.
- Garantir que el centre educatiu estigui obert al territori, i participi en la promoció del treball i l’aprenentatge en xarxa.
Les
Comunitats d’aprenentatge es caracteritzen per la implicació de
tota la comunitat a través de les comissions mixtes de treball i de
la comissió gestora i per l’obertura de l’escola i les aules a
la participació dels familiars i voluntaris. Entre les actuacions
educatives més significatives de les comunitats d’aprenentatge,
destaquem: els grups
interactius, la formació de familiars, la prevenció dialògica de
conflictes, les tertúlies literàries dialògiques, la biblioteca
tutoritzada, etc.
2.-
Per què el CEIP l’Amistat de Figueres i l’escola Dr. Alberich i
Casas de Reus es
consideren
comunitats
d’aprenentatge?
Perquè
són escoles inclusives que han treballat per millorar el rendiment
escolar dels seus alumnes i ho
han fet de tal manera que en aquestes escoles tothom forma part
de l'educació; alumnes, mestres, pares, personal no docent... Són
escoles que treballen
en pla d'igualtat amb un objectiu compartit: l'aprenentatge dels nens
i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la
informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada