STD 3

EDUCACIÓ EXPANDIDA I COMUNITATS D’APRENENTATGE


Objectius

· Conèixer la significació de “l’educació expandida” i la revisió del procés d’ensenyament-aprenentatge que es proposa.
· Conèixer les Comunitats d’Aprenentatge

Procediment

a) Lectura del document:
· Sáez, Cr. (2011). La educación sale del aula. La Vanguardia- 29-Gener-2011.

Respondre a les següents preguntes:

1.- Què és l’educació expandida?

L’educació expandida és l’adquisició de coneixements no només dins de l’aula, sinó també, a qualsevol lloc i en qualsevol moment. L’alumne deixa de tenir el paper d’observador passiu per ser el protagonista actiu: crea, opina, comparteix coneixement, participa, es relaciona en ret i a la ret.  

Per els defensors d’aquest tipus d’educació, l’aprenentatge està a tot arreu i cada cop tenim més formes d’accedir a aquest coneixement. No només es refereix a les noves tecnologies, sinó a que podem a prendre a través de qualsevol persona, no només tenim els professors que exerceixen com a tal, sinó qualsevol humà pot ser un professor que ens aporti alguna cosa nova que no sabíem o que tingui ganes de compartir els seus coneixements i transmetre’ls a la resta de la humanitat. També podem aprendre a partir de molts materials, no necessàriament de llibres o ordinadors, sinó de la natura mateix o d’aparells diversos.

Segons Tíscar Lara, vicedegana de Cultura Digital de la escola d’ Organització Industrial (EOI),“el concepte de educació expandida engloba las noves formes de educació que incorporen i s’adapten als processos socials que ha portat internet amb ell, como la nova cultura digital, que es basa en la organització en ret, el treball en equip, el
Copyleft – llicencies que permeten que qualsevol usuari utilitzi, modifiqui i redistribueixi un treball, sempre que es mantinguin aquestes mateixes condicions de utilització i difusió–. Processos que fins ara quedaven fora dels sistemes educatius convencionals”.

2.- Quin haurà de ser en un futur el paper del docent?

El paper dels mestres haurà de ser de guia, de mediador, ja no serà ell qui decidirà què aprèn l’alumne, ni qui li ensenyarà la matèria, sinó que ell proporcionarà les eines a l’alumne per que aquest pugui aprendre sobre allò que li interessa. També haurà de saber indicar a l’alumne quina és la millor forma per buscar allò que l’interessa i de on es pot refiar.

Segons Sofia Coca “Ja existeix el soft-ware que pot resoldre totes les teves preguntes i és el Google. Els educadors hauran de tenir un paper de mediació entre els coneixements i l’alumnat, ajudar als estudiants a formular les preguntes adecuades, més que intentar resoldre quines són les respostes correctes”

Els professors i les escoles seguiran sent essencials, simplement hauran de reformular els valors que venim heretant des de fa 4.000 anys. “Els professors ja no podran controlar el coneixement que adquireixen els nens, però els hauran de donar eines per que puguin obtenir i analitzar informació de forma intel·ligent, per així convertir-se en millors alumnes i membres de la comunitat”, afegeix Pippa Buchnan, professora de laP2P University, de la Fundació Mozilla.

3.- Què es proposa que es faci l’aula?

Les classes en una aula deixaran de tenir un sentit estrictament cognitiu, “des de el moment en que podem accedir al coneixement per vies molt diferents, algunes inclús millor que la del professor; des del moment en que les millors universitats del món pengen vídeos amb els seus cursos. L’aula té sentit per una bona classe magistral, que sintetitza, identifica problemes, et mostra punts de vista, te guia.  Fins ara, el 95% de l’ensenyament es basava en les classes; ara pot ser tindria més sentit que la docència es basés en un 10% de classe i que la resta del tiemps servís per altres coses, com establir relacions, desenvolupar projectes, aprendre a treballar cooperativament”, opina Juan Freire, de la Universitat de A Coruña.


b) Lectura del documents:
Secretaria de polítiques educatives (2010). El projecte de comunitats
d’aprenentatge a Catalunya. Generalitat de Catalunya: Departament
d’Ensenyament
Coll, C. (2010). Enseñar y aprender en el mundo actual: desafios y encruzijadas.
Pensamiento Iberoamericano, 7, 47-66.

1.- Explica breument què són les comunitats d’aprenentatge, els seus objectius i
metodologies, i quin és el paper que poden jugar en les possibilitat de canviar
l’organització i el funcionament dels sistemes educatius.

Les Comunitats d'Aprenentatge són models de centres participatius oberts a la comunitat, es situen dins l'escola inclusiva. És un projecte de transformació de centres educatius que es basa en:

  1. L'aprenentatge dialògic: és el que resulta de les interaccions que produeix el diàleg igualitari, és a dir, un diàleg en el que diferents persones aportem arguments en condicions d’igualtat, per arribar al consens, partint de que volem entendres parlant des de pretensions de validesa. L’aplicació d'aquest aprenentatge, per tant, contribueix a la superació de: les jerarquies inhibidores del diàleg, les expectatives negatives, les resistències a la transformació, el fracàs escolar, la violència, la insolidaritat i les discriminacions racistes i sexistes.
  2. La participació de la comunitat per aconseguir un doble objectiu: l'èxit educatiu de tot l'alumnat i la millora de la convivència en els centres educatius.
Les Comunitats d’Aprenentatge busquen la superació de les desigualtats socials i educatives des de la transformació del centre i del context social, en lloc d’adaptar l’ensenyament a aquells grups culturals marginats o amb risc d’exclusió social.

Els objectius de les Comunitats d'Aprenentatge, per aconseguir el doble objectiu mencionat anteriorment, són:

1. Aconseguir l’èxit de resultats per a tothom, millorant l’aprenentatge de tot l’alumnat, amb atenció especial per als qui per raons de desigualtat tenen nivells molt elevats de fracàs i abandonament escolar.

2. Millorar la convivència a través de la prevenció dialògica dels conflictes.

3. Garantir la participació, corresponsabilització i implicació de tota la comunitat com a base de transformació social, educativa i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn mitjançant el diàleg igualitari i una educació participativa de la
comunitat.

4. Impulsar l’excel·lència i equitat, amb un model de centre inclusor basat en la igualtat de possibilitats, entesa com el donar més al qui més ho necessita a fi de no excloure ningú.

5. Potenciar el diàleg igualitari entre tots els agents educatius com a valor de millora educativa.

  1. Garantir que el centre educatiu estigui obert al territori, i participi en la promoció del treball i l’aprenentatge en xarxa.
Les Comunitats d’aprenentatge es caracteritzen per la implicació de tota la comunitat a través de les comissions mixtes de treball i de la comissió gestora i per l’obertura de l’escola i les aules a la participació dels familiars i voluntaris. Entre les actuacions educatives més significatives de les comunitats d’aprenentatge, destaquem: els grups interactius, la formació de familiars, la prevenció dialògica de conflictes, les tertúlies literàries dialògiques, la biblioteca tutoritzada, etc.


2.- Per què el CEIP l’Amistat de Figueres i l’escola Dr. Alberich i Casas de Reus es
consideren comunitats d’aprenentatge?

Perquè són escoles inclusives que han treballat per millorar el rendiment escolar dels seus alumnes i ho han fet de tal manera que en aquestes escoles tothom forma part de l'educació; alumnes, mestres, pares, personal no docent... Són escoles que treballen en pla d'igualtat amb un objectiu compartit: l'aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada